Realització de publicació.
La segona línia de predicció és aquella que es basa en l’escalfament global per posar en qüestió el model actual de desenvolupament. Aquesta línia de pensament, cada vegada més estesa, posa l’alarma en el fet que el planeta serà poc apte per a la vida social en pocs anys, amb un combinat de crisis que afectaran a totes les esferes originàries de la vida social dels humans: la seguretat alimentària, la seguretat geogràfica, atmosfèrica, climàtica…
Davant de les dues línies predictives la ruralitat emergeix com a espai social de resiliència por dos motius: en primer és la major propensió a ser proveïdor directe d’aliments i el segon perquè està conformat socialment amb comunitats que es vinculen amb la natura i amb les pròpies persones que les conformen de forma directa, sense mediacions interessades (capitalistes).
Això implica, en molts ocasions, extremar encara més els nivells d’explotació ambiental i humana amb el perill que comporta això de que en la ruralitat desapareguen les cultures alternatives al model en crisi que podrien contribuir a resistir l’embat de la fi del model. Qüestions com la crisi de les energies renovables en el nostre territori podrien ser bona mostra d’aquest fet. En mans de gran multinacionals especuladores, són acusades de provocar el despoblament definitiu de la ruralitat i d’acabar amb el sistema agrari-alimentari que, en part, la manté.
És bon moment, per tant, de contribuir a la reivindicació d’aquestes formes de relació social no capitalistes. Cal defensar-les i per això cal identificar-les i donar-les a conèixer amb la pròpia comunitat que les practica. Posar-les en valor ha de contribuir, esperem, a la seua permanència fins i tot en situacions de major tensió social. A més a més, una bona descripció d’elles pot servir per fer-les servir com a instrument de comunitats que encara no les practiquen.