Això implica, en molts ocasions, extremar encara més els nivells d’explotació ambiental i humana amb el perill que comporta això de que en la ruralitat desapareguen les cultures alternatives al model en crisi que podrien contribuir a resistir l’embat de la fi del model. Qüestions com la crisi de les energies renovables en el nostre territori podrien ser bona mostra d’aquest fet. En mans de gran multinacionals especuladores, són acusades de provocar el despoblament definitiu de la ruralitat i d’acabar amb el sistema agrari-alimentari que, en part, la manté.

És bon moment, per tant, de contribuir a la reivindicació d’aquestes formes de relació social no capitalistes. Cal defensar-les i per això cal identificar-les i donar-les a conèixer amb la pròpia comunitat que les practica. Posar-les en valor ha de contribuir, esperem, a la seua permanència fins i tot en situacions de major tensió social. A més a més, una bona descripció d’elles pot servir per fer-les servir com a instrument de comunitats que encara no les practiquen.